jueves, 30 de diciembre de 2010

Tancament del bloc

Ep família avui tanco el bloc de COED, durant aquest  intensiu semestre hem treballat força i hem tingut moltes activitats territori, recitació, taula rodona...
 L’assignatura de COED era una incògnita, no sabia exactament que faríem, hem treballat la expressió oral i escrita, hem après a parlar bé en públic, a exposar les nostres idees... haig de comentar que l’assignatura en si, tot i ja haver estudiat bastant sobre el tema anteriorment, m’ha sorprès positivament, he trobat les activitats útils. Bé dit això voldria destacar tres entrades del meu bloc:

miércoles, 29 de diciembre de 2010

Conferència Doctor Orozco

Edu3.cat

Sobre el video que podem veure el sr. Orozco ens dóna algunes idees interessants:
Comenta que s'ha d'aprendre a "veure" en la imatge audiovisual a part del què veiem a simple vista s'ha de saber mirar més enllà, què ens volen tranmetre aquells qui han realitzat el video. Ens posa com exemple el debat que es va fer a Angalterra amb el patronat i els sindicats l'horari donat, en els sindicats horari normal i a la patronal en horari prime time, a la hora d'enfocar als sindicalistes la càmara enfocava en picat per fer-los veure més petits i a la patronal la càmara enfocava de baix a dalt per fer-los vuere més grans etc..
De la càmara del que dóna les noticies ens comenta que no és la lent que enfoca la realitat, sinó que és la càmara que ens "ofereix" la seva realitat.
Ens comenta que l'educació per als mitjans no pot ser solament d'un sol actor, han de ser diversos: Escola, Família, Productors, Educadors ... Comenta també que hi ha 2 actors principals: la família i l'escola. Diu ,també, que per educar per a ser audiència la responsabilitat és sobretot de la família i també de l'escola. També ens comenta que els mitjans comunicatius tenen una responsabilitat ja que encara que no ho volguin estan educant i que la societat civil té la obligació de fer veure que els mitjans no poden obviar que estan educant i hem d'obligar als mitjants ha ser responsables i que tenen una responsabilitat i la han d'assumir. També posa enfasis en la importància dels Making-off on ens explica com s'ha fet el video, que s'ha extret, fent així palpable per l'audiència que allò és una representació.
Sobre l'accés a les tecnologies a les escoles diu que s'estan introduïnt, però no se les està dotant de la prespectiva pedagògica. El fet de tenir l'aparell no ens ensenya a "utilitzar-lo", tant sols ens ensenya la mecànica de l'aparell.
S'ha de albabetitzar visual i digital per a treure el màxim potencial de les tecnologies. Diu també que hauriem de passar unes proves tecnológiques per saber si sabem veure i produir.

martes, 28 de diciembre de 2010

Territori

El treball de territori el vaig fer juntament amb l'Oriol López i el tema que vàrem tractar va ser Les festes de Gràcia.
Després d'algunes reunions vàrem decidir, per fer-ho original, plantejar-ho com un pregó on ell seria l'alcalde que presenta el pregoner i jo seria un personatge del barri de tota la vida. També vem pensar en fer un video original i agafant un video de promoció d'estrella damm vàrem realitzar un video, amb l'ajuda de diferents persones de la universitat, i variant el text per adequar-lo al missatge que voliem transmetre.
Dit això i fent autocrítica crec que ens va quedar malament, ja que el fet d'intentar fer-ho original i no llegir ens vàrem posar força nerviossos i no ens va sortir tal i com havíem previst, també vàrem tenir problemes de sincronització amb el meu text i el powerpoint que vàrem realitzar, tot i així crec que realment es va fer una presentació original i el video va quedar prou bé.




Adjunto el video d'on vàrem pendre l'idea





Per més informació...

http://www.festamajordegracia.cat/llibre/festa-major-gr-cia

http://www.btvnoticies.cat/2010/08/19/recorregut-per-la-historia-de-la-festa-major-de-gracia/

http://www.deviajeporbarcelona.com/eventos/la-fiesta-mayor-de-gracia-viste-de-colores-las-calles-de-barcelona

Carecterístiques del text



Adequació és el grau d'adaptació d'un discurs o d'un text a la seva situació comunicativa. Tenint en comptela variabilitat dialectal i el registre.
Coherència és la propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no és i esableix una relació lògica entre les diferents parts del text.
Cohessió és el conjunt de relacions o vincles de signifact que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector interpretar-lo amb eficacia.

Les quatre habilitats lingüístiques

Les quatre habilitats lingïstiques són:

-Parlar (Emissió-oral)
-LLegir (Recepció-escrit)
-Escoltar (Recepció-oral)
-Escriure  (Emissió-escrit)

Definicions

Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i educació a la situació comunicativa.

Llegir és el procés a través del qual es compren un tetx escrit.

Segons Isabel Solé hi ha quatre implicacions:

1- LLegir és un procés actiu perque qui llegeix ha de construir el significat del text. És una construcció pròpia que implica el text.

2-Llegir és aconseguir un objetiu. Qualsevol text té un objectiu.

3-Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text.

4-Llegir és implicar-se en un procés de predicció i d'inferencia continua.

Escoltar és comprendre un missatge a partir d'engendrar un procés cognitiu de construcció de signuificat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.
Un bon oient:

1-Demana tenir un paper actiu i participatiu.
2-Demana tenir un respecte per l'emissor i les seves idees.
3-Demana ser objectiu per entendre què ens vol dir l'altre.
4-Sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
5-Sap descobrir les idees principals del missatge.
6-Sap reaccionar al missatge i parlar si és el cas.



Escriure és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu.

Ha d'implicar tres aspectes:

1-Aspectes formals a tenir en comptle: l'habilitat motora, la serigrafia, disposició de l'escriptura en el paper.

2-Aspectes lingüístics, l'exicologia , morfologia i sintaxi.

3-Aspectes discursius procés de composició del text i estudiar diferents tipus de text.


Per saber-ne més

Les definicions de l'Isnstitut d'esctudis catalans.

Parlar

LLegir

Escoltar

Escriure

lunes, 27 de diciembre de 2010

Taula Rodona

Sobre la taula rodona que vàrem fer haig de comentar que ens va ajudar molt el tema triat ja que és un debat que està a l'ordre del dia i que té força suc... dit això crec que tot i ser un debat filosòfic, un membre va citar la declaració dels drets humans fent així més rica la taula. Tant el registre que es va utilitzar com el llenguatge no-verbal van ser correctes. Per acabar m'agradaria comentar que crec que va ser una taula divertida on es va crear un interès per part del públic i on ens ho vàrem passar força bé.

A continuació adjunto dos links, un del wiki i un de la declaració dels drets humans.


Taula rodona from Jordi Paloma on Vimeo.

Declaració dels drets Humans

Debat religió a l'escola

Recitació

Per la meva recitació vaig triar La vaca cega del poeta Joan Maragall.


La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.

Vaig triar aquest poema per ser un clàssic de la literatura catalana.
Reflexió

Tot i fer-ho bé trobo, després d'haver-me vist uns quants cops en el video, que em quedava força millor als assajos a casa. Realment, tal i com diu en el llibre de Com parlar bé en públic, la sensació de nervis que tenim al moment d'enfrontar-nos al públic no és tant com després un reflecteix. Resumint tot i haver-me equivocat un cop crec que ho vaig fer prou bé.