Recitació

Per la meva recitació vaig triar La vaca cega del poeta Joan Maragall.

La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.

Vaig triar aquest poema per ser un clàssic de la literatura catalana.

Reflexió

Tot i fer-ho bé trobo, després d'haver-me vist uns quants cops en el video, que em quedava força millor als assajos a casa. Realment, tal i com diu en el llibre de Com parlar bé en públic, la sensació de nervis que tenim al moment d'enfrontar-nos al públic no és tant com després un reflecteix. Resumint tot i haver-me equivocat un cop crec que ho vaig fer prou bé.